"Midnight City"

3ra persona.

Els nens eren a una sala freda i fosca, passant una tarda avorrida, sense res més a fer que utilitzar els seus poders i practicar per augmentar les seves capacitats mentals. Mentre ells estaven a la sala, bastant avorrits dels exercicis que havien de realitzar una i altra vegada, els seus “protectors” (un equip d’investigació científica) eren a una altra sala a prop per vigilar-los. Tots els nens dins d’aquella sala estaven segurs que eren usats com a experiments per els investigadors.

En aquell moment es va afegir a la sala el nen M (anomenaven els nens amb les lletres de l’abecedari perquè no donaven massa importància a la persona que eren els nens), va entrar a la habitació agafant-li la mà amb molta decisió al Dr. Donovan, el responsable dels nens.

Aquella mateixa nit els nens van fugir, van trencar portes i tots tipus d’obstacles, van marxar fora d’aquelles habitacions tan grises i buides. Van sortir d’aquell edifici baixan per les escales tan ràpid com podien fins arribar al bosc, que era a uns pocs quilòmetres d’aquella edificació elegant per fora i buida per dintre. Després d’un temps fora i totalment lliures els van començar a buscar. Ells fàcilment podien amagar-se i despistar-los amb els seus poders.

Després d’una estona corrent i fugint, ja de dia, van arribar a una nau industrial sense dificultats, però totalment cansats. Li van donar vida a aquell espai mort, va passar de ser un lloc buit i trist a ser un lloc ple d’energia, l’energia que proporcionaven aquells infants era inexplicable. Van utilitzar els poders que havien desenvolupat i lliurament van descobrir on era el límit.

En pondre’s el sol van pujar a dalt, al sostre de la nau per contemplar el que mai havien contemplat. Mentre el sol baixava ells es van agafar de les mans, no podien estar més junts, eren tots en un mateix grup. No podien sentir res millor. Eren lliures i estaven junts, eren feliços.

1ra persona.

Érem a una sala freda i fosca, passant una tarda avorrida, sense res més a fer que utilitzar els nostres poders i practicar per augmentar la nostra capacitat mental. Mentre nosaltres érem allà, bastant avorrits d’exercicis que ja havíem realitzat una i altra vegada, els nostres “protectors” (una mena d’equip d’investigació científica) eren a una altra sala a prop de la nostra per vigilar-nos. Clarament, aquí tots érem conscients que som fets servir com a experiments per a ells i res més.

En aquell moment es va afegir a la sala el nen M. Generalment ens anomenen amb les lletres de l’abecedari perquè ells no donen massa importància a la persona que podem ser nosaltres, va entrar amb molta decisió, agafat de la mà del Dr. Donovan. Alguna cosa estaria planejant.

Aquella mateixa nit tots vam fugir, vam trencar portes i tots tipus d’obstacles, vam marxar de les nostres habitacions tan grises i buides. Vam sortir d’aquell edifici corrent per les escales tan ràpid com podíem per arribar al bosc, que era a pocs quilòmetres d’aquella edificació elegant per fora i trista per dintre. Després d’un temps fora i totalment lliures ens van començar a buscar. Fàcilment podíem amagar-nos i despistar-los amb els seus poders. No va ser complicat apagar les seves llanternes i deixar-los sense visió.

Després d’una estona corrent i fugint vam arribar a una nau industrial -ja de dia- sense dificultats, però totalment esgotats. Li vam donar vida a aquell espai mort, va passar de ser una nau totalment buida a tenir tota la nostra energia. Utilitzant els poders que havíem desenvolupat, volíem descobrir lliurament on era el nostre límit.  

En pondre’s el sol vam voler pujar a dalt, al sostre de la nau per contemplar el que mai havíem contemplat. Mentre el sol es ponia ens vam agafar de les mans, ara estàvem més junts que mai. No podíem sentir res millor. Érem lliures i estàvem junts, érem feliços. I de fet, mai vam sentir res millor.