L’autor d’aquest relat anomenat Guy
de Maupassant, va néixer al castell de Château de Miromesnil (França), el 5
d'agost de 1850. Als 12 anys, queda sota la tutela de la seva mare davant la
ruptura del matrimoni dels seus pares. A més de la ruptura dels seus pares, la
joventut de Maupassant va ser marcada amb dos fets que va perllongar
posteriorment en els seus escrits, el primer es refereix a la seva fugaç
amistat amb el poeta anglès Algernon Swinburne, personatge fosc i morbós, de
qui hereta el record material de "La mà dissecada". El segon, és la
seva llarga estada a l'institut eclesiàstic de Iveto, on la tancada i
l'estricta disciplina el submergeixen en greus estats depressius.
Al 1880 va publicar el conte
considerat un dels millors en el seu gènere: "Bola de Sèu", inclòs en
"Les vetllades de Médan". En els anys que van seguir va escriure més
de dos-cents contes, entre ells "Mademoiselle Fifi" de 1882 i "La
Parure" el 1884.
Les seves obres estan escrites en
un estil senzill, on es transmet amb realisme l'essència humana. Això es
reflecteix tant en els seus relats, així com també en les seves tres
col·leccions de records de viatges, i a les seves sis novel·les, entre elles es
poden citar: "Una vida" de 1883; "Bel Ami" de 1885;
"Els dos germans" de 1888; "La mà esquerra" de 1889 i
"El nostre cor" de 1890.
Al desembre de 1891, precipitant
la seva mort, redacta el seu testament. La bogeria el turmenta. El 1 gener 1892
intenta suïcidar-se i el 7 és internat en un sanatori de Passy, on mor el 6
de juliol de l'any següent.
“La mà dissecada” és un relat d’horror,
text narratiu dialogat escrit pel famós Guy de Maupassant, publicat l’edició
del 23 de desembre del 1883 en el periòdic Le Gaulois, i després recopilat en
la col·lecció de relats fantàstics de 1875,
Contes du jour et de la nuit. Es tracta també d’un relat de l’obra “La
tomba i altres contes d’horror”, un seguit de contes de l’escriptor escollits
per Emili Gil.
El conte comença amb el personatge
a una festa amb uns amics, un dels amics (Pierre.B) els ensenya una mà que ha
comprat fa relativament poc, ells l’avisen sobre la mà, li diuen que vigili amb
aquesta, semblava ser la mà d’un criminal, un assassí perillós. (“Qui ha matat,
matarà” diu un dels seus amics). L’amic content i indiferent amb els seus
comentaris, decideix quedar-se-la i la penja com a campana de la porta. Però
comencen succeint coses no tan normals... Tots els amics en desacord amb ell,
li ordenen que tregui la mà, i l’home sense altra opció decideix posar la mà a
l’habitació. Una pèssima idea... Aquella nit el protagonista dorm intranquil,
pensant en l’amic i amb el seu acompanyant... En mig de la nit el criat del seu
amic el va a buscar, li diu que han assassinat el seu amo. Ell marxa cap a casa
seva, on es troba al seu amic encara viu, però sense coneixement ni consciència.
Aquell dia la policia estava a casa seva, l’home estava tirat al llit, marejat,
inconscient i desolat, amb marques d’una mà al coll, la mà havia desaparegut...
Ell és internat en un psiquiatra, i després d’un temps es declara la seva
mort... Ell és enterrat casualment al costat d’un cos sense mà. El personatge
principal paga al capellà perquè li faci missa habitualment a l’home sense mà.
·
El text té un to totalment irònic, l’home en tot
moment busca diversió i tot amb un punt d’indiferència extrema. També podem
trobar moltes escenes sarcàstiques, el fet de que en Pierre sigui tan
irrespectuós i la mà l’ataqui fins deixar-lo totalment inconscient és molt
sarcàstic. En tot moment es pot veure el to de horror que li dóna l’escriptor,
l’intriga i curiositat en tot el fragment. L’historia està narrada des de el punt de vista d’un dels amics d’en
Pierre, el protagonista. Pierre és el protagonista del text, un noi que estudia
a Normandia amb molt poc respecte pels morts i una personalitat sarcàstica i un
to irònic. En canvi en narrador, el seu amic, sembla ser un noi molt més
tranquil i respectuós.
El text es divideix en tres part, l’estructura d’una narració:
Plantejament: Des de
principi del text fins al final de la reunió d’amics. Així ens introdueixen en
l’ambient i en el moment, i ens presenta als personatges. També ens introdueix
la principal idea del relat, que es la mà, i explicant que en la reunió un dels
amics, en Pierre, porta la mà dissecada d’un assassí ens dóna una idea del que
pot passar després en el text.
Des de el principi fins a
...cadascú tornà a casa seva”.
Nus: Continua des de
“L’endemà, vaig anar...” fins a “Es creia perseguit...” És quan el narrador va
a casa d’en Pierre, on en Pierre col·loca la mà a la alcova, i durant la nit en
Pierre és atacat per ella. Llavors arriba la policia, no saben que passa i en
Pierre es totalment fora de sí mateix i l’ingressen a un psiquiatre.
Aquí veiem com transcorren els
fets del relat.
Desenllaç: Des de “Un dia
em van venir a...” fins al final del text. Aquí es dóna una acció final que
tenca el relat. És la mort d’en Pierre i l’enterrament al costat del taüt de
l’home sense mà. I per finalitzar el narrador paga al capellà del poble perquè
pregui per l’ànima de l’home sense la seva mà.
El fragment utilitza ironia en
molt casos, majoritàriament l’actitud i comentaris d’en Pierre és el to irònic
en el text (Per exemple quan en Pierre contesta “I qui ha begut, beurà” a la
dita “Qui ha matat, matarà). La mà es una metonímia que representa a tot
l’assassí com a la persona. (Ex: ponx, alcova.)
El vocabulari és estàndard i el
nivell del llenguatge normal, però amb alguns mots pocs freqüents. Té un ritme
ràpid, amb enunciats curts, i sobresalten molt les exclamacions i la puntuació.
El to el començament es totalment festiu però després d’una estona es comença a
veure el to d’horror del relat.
El narrador és intern en primera
persona, testimoni i objectiu, els fets no els viu ell, només els narra. El
temps del relat té un ordre cronològic, el fets ocorren a Normandia, i no hi ha
data, però encara així, segons com s’expressen
i es comporten el podríem situar al s. XIX,
Personatges:
Principals: Pierre. B, la mà(criminal). En Pierre
evoluciona durant tot el relat, els fets que viu li afecten a la seva forma de
ser i sobretot psicològicament. La mà actua en tot moment, i té participació
important en la història.
El narrador es testimoni, no
evoluciona en cap moment del text, ni es mostra en part dels fets importants
del text, només els veu, no els viu.
Secundaris: Amics i criat.
El text m’ha semblat interessant, encara que no
es el tipus de text que més m’agrada, m’ha deixat una mica indiferent, per la meva
opinió es queda curt el fragment, suposo que la versió original serà més densa.
Però tot i així aconsegueix que estiguis
dins d’ell tota l’estona i no el deixis, també és bastant alliçonador el relat.
M’agradaria llegir algun altre relat de l’autor.
