dimecres, 30 de desembre del 2015

La mà dissecada.

L’autor d’aquest relat anomenat Guy de Maupassant, va néixer al castell de Château de Miromesnil (França), el 5 d'agost de 1850. Als 12 anys, queda sota la tutela de la seva mare davant la ruptura del matrimoni dels seus pares. A més de la ruptura dels seus pares, la joventut de Maupassant va ser marcada amb dos fets que va perllongar posteriorment en els seus escrits, el primer es refereix a la seva fugaç amistat amb el poeta anglès Algernon Swinburne, personatge fosc i morbós, de qui hereta el record material de "La mà dissecada". El segon, és la seva llarga estada a l'institut eclesiàstic de Iveto, on la tancada i l'estricta disciplina el submergeixen en greus estats depressius.

Ja gran, la seva inclinació per la literatura és segura, i sabent que ser escriptor significa tenir un segon ofici per subsistir, comença a treballar en el Ministeri de Marina, on va estar des de 1872 fins a 1878, i després en el Ministeri d'Instrucció Pública, entre 1878 i 1880. Per fugir de la rutina i per satisfer una sexualitat particular, Maupassant es relaciona amb el món de les ribes del Sena, principalment amb les seves dones. Assisteix i participa activament de les rústiques orgies, organitza una societat secreta, la dels «Crépitiens», on es troba a gust, practiquen l'humor brutal, els excessos sexuals i el sacrilegi. La seva freqüentació del món de les dones del Sena li va proporcionar material per a la seva escriptura, tot el que viu, el que li expliquen, el que observa, i el va guardar en la seva memòria.
Al 1880 va publicar el conte considerat un dels millors en el seu gènere: "Bola de Sèu", inclòs en "Les vetllades de Médan". En els anys que van seguir va escriure més de dos-cents contes, entre ells "Mademoiselle Fifi" de 1882 i "La Parure" el 1884.

Les seves obres estan escrites en un estil senzill, on es transmet amb realisme l'essència humana. Això es reflecteix tant en els seus relats, així com també en les seves tres col·leccions de records de viatges, i a les seves sis novel·les, entre elles es poden citar: "Una vida" de 1883; "Bel Ami" de 1885; "Els dos germans" de 1888; "La mà esquerra" de 1889 i "El nostre cor" de 1890.
Al desembre de 1891, precipitant la seva mort, redacta el seu testament. La bogeria el turmenta. El 1 gener 1892 intenta suïcidar-se i el 7 és internat en un sanatori de Passy, ​​on mor el 6 de juliol de l'any següent.  

“La mà dissecada” és un relat d’horror, text narratiu dialogat escrit pel famós Guy de Maupassant, publicat l’edició del 23 de desembre del 1883 en el periòdic Le Gaulois, i després recopilat en la col·lecció de relats fantàstics de 1875,  Contes du jour et de la nuit. Es tracta també d’un relat de l’obra “La tomba i altres contes d’horror”, un seguit de contes de l’escriptor escollits per Emili Gil.

El conte comença amb el personatge a una festa amb uns amics, un dels amics (Pierre.B) els ensenya una mà que ha comprat fa relativament poc, ells l’avisen sobre la mà, li diuen que vigili amb aquesta, semblava ser la mà d’un criminal, un assassí perillós. (“Qui ha matat, matarà” diu un dels seus amics). L’amic content i indiferent amb els seus comentaris, decideix quedar-se-la i la penja com a campana de la porta. Però comencen succeint coses no tan normals... Tots els amics en desacord amb ell, li ordenen que tregui la mà, i l’home sense altra opció decideix posar la mà a l’habitació. Una pèssima idea... Aquella nit el protagonista dorm intranquil, pensant en l’amic i amb el seu acompanyant... En mig de la nit el criat del seu amic el va a buscar, li diu que han assassinat el seu amo. Ell marxa cap a casa seva, on es troba al seu amic encara viu, però sense coneixement ni consciència. Aquell dia la policia estava a casa seva, l’home estava tirat al llit, marejat, inconscient i desolat, amb marques d’una mà al coll, la mà havia desaparegut... Ell és internat en un psiquiatra, i després d’un temps es declara la seva mort... Ell és enterrat casualment al costat d’un cos sense mà. El personatge principal paga al capellà perquè li faci missa habitualment a l’home sense mà.
·         El text té un to totalment irònic, l’home en tot moment busca diversió i tot amb un punt d’indiferència extrema. També podem trobar moltes escenes sarcàstiques, el fet de que en Pierre sigui tan irrespectuós i la mà l’ataqui fins deixar-lo totalment inconscient és molt sarcàstic. En tot moment es pot veure el to de horror que li dóna l’escriptor, l’intriga i curiositat en tot el fragment. L’historia està narrada des de el punt de vista d’un dels amics d’en Pierre, el protagonista. Pierre és el protagonista del text, un noi que estudia a Normandia amb molt poc respecte pels morts i una personalitat sarcàstica i un to irònic. En canvi en narrador, el seu amic, sembla ser un noi molt més tranquil i respectuós. 
El text es divideix en tres part, l’estructura d’una narració:
Plantejament: Des de principi del text fins al final de la reunió d’amics. Així ens introdueixen en l’ambient i en el moment, i ens presenta als personatges. També ens introdueix la principal idea del relat, que es la mà, i explicant que en la reunió un dels amics, en Pierre, porta la mà dissecada d’un assassí ens dóna una idea del que pot passar després en el text.
Des de el principi fins a ...cadascú tornà a casa seva”.
Nus: Continua des de “L’endemà, vaig anar...” fins a “Es creia perseguit...” És quan el narrador va a casa d’en Pierre, on en Pierre col·loca la mà a la alcova, i durant la nit en Pierre és atacat per ella. Llavors arriba la policia, no saben que passa i en Pierre es totalment fora de sí mateix i l’ingressen a un psiquiatre.
Aquí veiem com transcorren els fets del relat.
Desenllaç: Des de “Un dia em van venir a...” fins al final del text. Aquí es dóna una acció final que tenca el relat. És la mort d’en Pierre i l’enterrament al costat del taüt de l’home sense mà. I per finalitzar el narrador paga al capellà del poble perquè pregui per l’ànima de l’home sense la seva mà.   

El fragment utilitza ironia en molt casos, majoritàriament l’actitud i comentaris d’en Pierre és el to irònic en el text (Per exemple quan en Pierre contesta “I qui ha begut, beurà” a la dita “Qui ha matat, matarà). La mà es una metonímia que representa a tot l’assassí com a la persona. (Ex: ponx, alcova.)
El vocabulari és estàndard i el nivell del llenguatge normal, però amb alguns mots pocs freqüents. Té un ritme ràpid, amb enunciats curts, i sobresalten molt les exclamacions i la puntuació. El to el començament es totalment festiu però després d’una estona es comença a veure el to d’horror del relat.
El narrador és intern en primera persona, testimoni i objectiu, els fets no els viu ell, només els narra. El temps del relat té un ordre cronològic, el fets ocorren a Normandia, i no hi ha data, però encara així, segons com s’expressen  i es comporten el podríem situar al s. XIX,  

Personatges:
Principals:  Pierre. B, la mà(criminal). En Pierre evoluciona durant tot el relat, els fets que viu li afecten a la seva forma de ser i sobretot psicològicament. La mà actua en tot moment, i té participació important en la història.
El narrador es testimoni, no evoluciona en cap moment del text, ni es mostra en part dels fets importants del text, només els veu, no els viu.
Secundaris: Amics i criat.


     El text m’ha semblat interessant, encara que no es el tipus de text que més m’agrada, m’ha deixat una mica indiferent, per la meva opinió es queda curt el fragment, suposo que la versió original serà més densa.  Però tot i així aconsegueix que estiguis dins d’ell tota l’estona i no el deixis, també és bastant alliçonador el relat. M’agradaria llegir algun altre relat de l’autor. 

"Midnight City"

3ra persona.
Els nens eren a una sala freda i fosca, passant una tarda avorrida, sense res més a fer que utilitzar els seus poders i practicar per augmentar les seves capacitats mentals. Mentre ells estaven a la sala, bastant avorrits dels exercicis que havien de realitzar una i altra vegada, els seus “protectors” (un equip d’investigació científica) eren a una altra sala a prop per vigilar-los. Tots els nens dins d’aquella sala estaven segurs que eren usats com a experiments per els investigadors.

En aquell moment es va afegir a la sala el nen M (anomenaven els nens amb les lletres de l’abecedari perquè no donaven massa importància a la persona que eren els nens), va entrar a la habitació agafant-li la mà amb molta decisió al Dr. Donovan, el responsable dels nens.

Aquella mateixa nit els nens van fugir, van trencar portes i tots tipus d’obstacles, van marxar fora d’aquelles habitacions tan grises i buides. Van sortir d’aquell edifici baixan per les escales tan ràpid com podien fins arribar al bosc, que era a uns pocs quilòmetres d’aquella edificació elegant per fora i buida per dintre. Després d’un temps fora i totalment lliures els van començar a buscar. Ells fàcilment podien amagar-se i despistar-los amb els seus poders.

Després d’una estona corrent i fugint, ja de dia, van arribar a una nau industrial sense dificultats, però totalment cansats. Li van donar vida a aquell espai mort, va passar de ser un lloc buit i trist a ser un lloc ple d’energia, l’energia que proporcionaven aquells infants era inexplicable. Van utilitzar els poders que havien desenvolupat i lliurament van descobrir on era el límit.

En pondre’s el sol van pujar a dalt, al sostre de la nau per contemplar el que mai havien contemplat. Mentre el sol baixava ells es van agafar de les mans, no podien estar més junts, eren tots en un mateix grup. No podien sentir res millor. Eren lliures i estaven junts, eren feliços.


1ra persona.

Érem a una sala freda i fosca, passant una tarda avorrida, sense res més a fer que utilitzar els nostres poders i practicar per augmentar la nostra capacitat mental. Mentre nosaltres érem allà, bastant avorrits d’exercicis que ja havíem realitzat una i altra vegada, els nostres “protectors” (una mena d’equip d’investigació científica) eren a una altra sala a prop de la nostra per vigilar-nos. Clarament, aquí tots érem conscients que som fets servir com a experiments per a ells i res més.
En aquell moment es va afegir a la sala el nen M. Generalment ens anomenen amb les lletres de l’abecedari perquè ells no donen massa importància a la persona que podem ser nosaltres, va entrar amb molta decisió, agafat de la mà del Dr. Donovan. Alguna cosa estaria planejant.

Aquella mateixa nit tots vam fugir, vam trencar portes i tots tipus d’obstacles, vam marxar de les nostres habitacions tan grises i buides. Vam sortir d’aquell edifici corrent per les escales tan ràpid com podíem per arribar al bosc, que era a pocs quilòmetres d’aquella edificació elegant per fora i trista per dintre. Després d’un temps fora i totalment lliures ens van començar a buscar. Fàcilment podíem amagar-nos i despistar-los amb els seus poders. No va ser complicat apagar les seves llanternes i deixar-los sense visió.

Després d’una estona corrent i fugint vam arribar a una nau industrial -ja de dia- sense dificultats, però totalment esgotats. Li vam donar vida a aquell espai mort, va passar de ser una nau totalment buida a tenir tota la nostra energia. Utilitzant els poders que havíem desenvolupat, volíem descobrir lliurament on era el nostre límit.  



En pondre’s el sol vam voler pujar a dalt, al sostre de la nau per contemplar el que mai havíem contemplat. Mentre el sol es ponia ens vam agafar de les mans, ara estàvem més junts que mai. No podíem sentir res millor. Érem lliures i estàvem junts, érem feliços. I de fet, mai vam sentir res millor.