Aquest comentari de text és sobre “El gat negre”, de l’autor Edgar Allan Poe. Aquest va néixer a Boston, el 19 de gener del 1809. Els seus pares van morir quan ell encara era un nen i en aquell moment va ser acollit per un matrimoni de Virginia, encara que mai van arribar a adoptar-lo oficialment. Va entrar a l’exèrcit per un període curt.
Va convertir-se en un escriptor, crític, poeta i periodista. Treballava a llocs on el sou era escàs, però li deixaven publicar els seus relats i tenia l’oportunitat d’arribar a la fama. És reconegut com un mestre universal dels relats curts i especialment recordat pels seus contes de terror.
Edgar va morir el 7 d’octubre del 1849, amb una edat de 40 anys de vida, després de la mort de la seva dona al 1847. Durant un temps es va sospitar que la seva mort estava relacionada amb l’alcohol i un aturada cardíaca, però mai es va descobrir.
El nostre autor va publicar al periòdic “Saturday Evening Post” de Filadelfia l’any 1843, un dels millors contes d’horror: “El gat negre”. Es tracta d’un conte fantàstic propi del Romanticisme, al segle XIX, ho podem deduir per l’ambient gòtic i el tema anguniós i macabre del text.
El gènere literari al que el text pertany és la narrativa i com a subgènere és un conte de terror. Enfoca el misteri i la bojeria, en el text veiem molts moments o situacions bastants macabres, com per exemple: la mort del gat negre penjat al jardí, o la descripció del moment en el qual assassina la seva pobra dona i la imatge d’ella mateixa emparedada dins del soterrani. Clarament l’objectiu del text és desenvolupar inquietud en el lector.
En el conte ens expliquen uns fets amb uns tocs macabres, segons el nus, l’home en un passat va matar al seu gat negre, no sabem el perquè, però des d’aquest moment els pensaments el torturen i el segueixen turmentant. Després d’un temps d’aquest crim, ell troba a un gat negre gairebé exacte al seu, però amb una petita i a la vegada molt significativa taca blanca al pit. Ell el porta a casa i amb la seva dona decideixen adoptar-lo. Després de tenir uns dies a l’animal, l’home comença a odiar-lo, en part perquè aquest animal no el deixava tranquil, el perseguia a tots arreu i perquè aquest mateix fet li recorda el seu altre gat i el crim que ell havia comès. Llavors, un dia l’home intenta matar el gat després de sentir-lo entre les seves cames i enfadar-se amb l’animal, la seva dona intenta impedir-li i sense pensar ell li dóna un cop sec al cap de la dona i mor a l’acte, l’home decideix emparedar-la al soterrani. Des d’aquell mateix moment l’home descobreix la desaparició del gat. I doncs aquí continuaria el desenllaç del fragment.
El conte fa servir un registre formal, amb un llenguatge estàndard. Fa servir moltes paraules amb un to totalment macabre, també utilitza molts adjectius relacionats amb el mal. Com per exemple: horror, mort, crim, bèstia, irracional, desgràcia, sinistre, fúnebre... “Oh, fúnebre i terrible màquina d’horror i crim, d’agonia i de mort...”.
El nostre relat comença amb un ritme tranquil, més aviat normal, i a mida que van succeint els fets, el ritme s’accelera i comença amb oracions més curtes i ràpides, per causar l’intriga i el misteri en el lector.
Alhora podem veure que la forma d’expressió predominant en el fragment és la narració. El narrador és en primera persona i parlen d’un estil indirecte, és un narrador intern i protagonista, podem comprovar-ho en el text per que l’home relata els fets des del seu punt de vista i són fets que ell mateix viu.
Exemple: “La meva muller m’havia fet observar...”. També trobem diferents recursos estilístics al text, entre aquests predominen les comparacions i també podem trobar símils o metàfores com per exemple la taca blanca en el gat negre.
Els espais físics on ocorren els fets són diversos, l’home des de la cel·la on és i, per altra banda, la seva casa i el soterrani on acaba emparedant la seva dona. Crec que l’autor intenta situar-nos el passat i ho fa amb aquests espais diferents, la cel·la en el present i la casa en el passat. L’ambient del conte és de temor i a la vegada de molta seguretat per part de l’home.
El personatge principal és el protagonista. No podríem definir-lo del tot ja que només tenim una part del conte. Segons el que llegim al principi, era un home dòcil i bondadós amb una gran afició pels animals, però tot el seu caràcter desapareix en el moment que ell comença a beure i es converteix en un persona mal educada, perversa i irritable, totalment violent i capaç de fer veritables atrocitats, també veiem que és una persona amb preocupacions i podríem deduir que no ha tingut un passat molt tranquil. Diria que és un personatge rodó, suposo que durant el text sencer i amb el desenllaç del relat podríem veure altres característiques més del personatge.
Psicològicament parlant del text podríem comentar la taca blanca per simbolitzar el bé dins de tot el mal. I el fet de que la taca es converteixi en la forca indica un sentiment de culpabilitat per part del personatge.
El text m’agrada, és una lectura que hagués fet pel meu compte, i comentar-la de la forma que l’hem comentada em sembla genial. A partir d’aquests comentaris ens adonem de coses que durant una primera lectura no pensem. En aquest compte descobrim sentiments molt diferents al mateix temps a partir dels personatges. És a dir, els sentiments contradictoris dels personatges, com l’odi i afecte del protagonista pel seu gat alhora.
